BEDLAM

«Durant la nit, mentre l'Agnès havia estat cosint en somnis, en Haikuva mirar llargament per la finestra. Ningú sap què pensava aquellanit. Per. feia, veritablement, una cara de certesa absoluta. Aquellamirada de convicció ferma i inamovible que només tenen algunscapellans. Mirava l'horitzó estrellat, mentre el rostre se liil·luminava de la resplendor provinent de fora la finestra. Era el neó immens que sobrevolava el poble clavat a un zepelí. Una lletralligada i blava deia: "Benvinguts a Bedlam, el poble congelat". Vasomriure, va tancar el llum de la tauleta i en la foscor de la cambrava respirar tranquil. Com quan un gat respira una becaina, voltat decabdells i carícies».Bedlam és una singular barreja entre un conted'aparença infantil i l'intent de bastir els simbolismes d'unacomunitat on l'oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessaricom a taula de salvació. L'acumulació d'esdeveniments sorprenents ifantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble prop.sitd'esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i lareconstrucció.PREMI JUST M. CASERO 2012