Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrà niaeuropea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per ladensitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclounecessà riament un resum de l'experiÿncia territorial i urbana, i fauna atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que encondicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanísticsmés importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les sevesdiferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat moltvariat, fins i tot prescindint de les intervencions reials od'aristòcrates que hi han produût grans avingudes i parcs. L'escalalocal de molts dels projectes contrasta amb les aspiracionscosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'hanrealitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'ExposicióUniversal de 1888, l'Exposició Internacional d'IndústriesElÿctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992.Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives grà cies al nou marcinstitucional europeu i, particularment, a canvis en el sistemaeconòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en quÿ elsmitjans tenen una importà ncia creixent. Es difícil determinar-neles repercussions espacials, però la història de l'urbanisme aBarcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions alsdarrers segles.
