BARCELONA ÉS UNA MERDA

Òscar Broc (Barcelona, 1975), afligit de mals intestinals des de laseva més tendra infantesa, va dissenyar de ben jove un mapa deBarcelona per saber ùtrobés on es trobésù on poder alleugerir demanera ràpida i eficient la seva incontinència. Durant anys, vadescriure, sistemàticament, les característiques arquitect.niques iornamentals d’un bon nombre de lavabos de la seva ciutat. Amb eltemps, les seves descripcions, inicialment s.bries, van anarintroduint elements més poètics i de tipus delirant. Aquest llibre ésuna antologia dels escrits d’aquest autor que, obligat per lescircumstàncies, va traçar el primer mapa mai escrit sobre els vàtersd’una ciutat.Els 58 lavabos que trobareu a «Barcelona és una merda»:1.Arc del Teatre2.Upiaywasi3.La Fourmi4.Can Codina5.Chatelet6.Cafè del Teatre7.Tequila8.Elèctric Bar9.Glaciar10.Cosmos11.La Cazalla12.Apolo13.Luz de Gas14.Boca Grande15.Entres.l16.Razzmatazz17.Betlem18.Cosmo19.Bobby Gin20.Muy Mío21.El Xampanyet22.Hook23.El Bombón24.Pesca Salada25.Apolo Diner26.La Fonda del Port Olímpic27.Foxy Bar28.Bharma29.Cinema Teca30.Polaroid31.Cañete32.Juicy Jones33.Resolís34.Reunión35.Dostrece36.Pilé 4337.Calders38.Sugar39.McDonald’s40.Xampany41.Cafè Kaburi42.Oddland43.Infussion44.Kahala45.Sandor46.Velódromo47.Col·legi d’Arquitectes48.Barraval49.Majestic50.6851.Madame Jasmine52.La Bastarda53.LP Bar54.Sub Rosa55.Sagrada Família56.Platja de la Barceloneta57.Park Güell58.Camp NouBARCELONA ES UNA MERDA és una guia, una ruta per saber onestan els vàters més estranys, c.modes, pijos, bruts... Es un esforçde servei: ni les guies turístiques més comercials, ni els llibresautoeditats que recorren els racons secrets de Barcelona en parlen.Està molt bé saber on fan el millor trinxat, on es pot beure la millor absenta, on es compren els formatges més exquisits, a quin carrertreballava la Monyos, per. també és imperatiu auscultar els vàters dela ciutat, saber-ne els seus secrets més íntims i pudents, i aplicaraquests coneixements en el nostre benefici. Els catalans no hemfabricat un dels refranyers escatol.gics més abundants de les llengües llatines per avorriment. De fet, hi ha una dita de la terra que emcaptiva, un haiku olotí que resumeix perfectament l’esperit d’aquestllibre: «Del cor neixen sentiments, del darrere excrements». Quecagueu de gust.Tanit Plana (Barcelona, 1975)http://www.latanit.com/Es diu que hi ha gent que neix amb un pa sota el braç, per. la TanitPlana va néixer amb una Polaroid entre les mans. La cara de sorpresadels metges encara es recorda a l’hospital. Enviada especial a totamena de conflictes, i amb les cicatrius encara fresques després de laseva immersió a la jungla fecal per a aquest llibre, la intrèpidafot.grafa barcelonina ha posat el seu art i la seva particular poesiavisual al servei d’un projecte on, tot i les dificultats logístiques,els cagarros amenaçadors i les pluges àcides, ha aconseguit deixar laseva inequívoca empremta. Els reptes són el seu esmorzar diari, peraix. s’ha submergit en projectes de recerca i assaig a través de lafotografia. I no para quieta. Es membre fundadora del col·lectiuNoPhoto i de l’oficina per al desenvolupament de projectes fotogràfics PingPong Therapy, va ser integrant del comitè artístic de lamanifestació fotogràfica SCAN el 2008 i el 2009, i va exercir deprofessora de fotografia de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) en la llicenciatura de Publicitat, entre el 2005 i el 2011.Compagina totes aquestes activitats, evidentment, amb la seva drogapreferida: el clic de la càmera i la recerca constant de postalsimpossibles i fotografies amb fons i forma. Per. que ningú no es pensi que tot és poesia en el seu art. Si cal encendre un caliquenyo,calçar-se les botes d’aigua, lligar-se un cinturó de bales i posar-sea fer fotos en latrines infectes de dos metres quadrats, la Tanitdibuixa un somriure, es creix davant l’adversitat i accepta eldesafiament. Es pot treure poesia de la brutícia? Només els gransfot.grafs ho aconseguirien. Ella ho ha fet.