Acabada la Guerra Civil, les forces vencedores van instaurar unapolítica repressiva amb la finalitat de ´netejar´ la maquinàriaestatal de qualsevol persona sospitosa de ser desafecta al nou règimimposat per les armes. El ´Nuevo Estado´ concebia l´Administració comel braç executor dels seus designis polítics i, com a tal, havia deser obedient, disciplinada, lleial i acrítica. Barcelona s´haviaconvertit en un objectiu estratègic del nou règim, tant perl´emergència d´una classe obrera combativa com per ser la punta dellança de formacions polítiques que aspiraven a majors quotesd´autogovern. I el seu Ajuntament, amb un gran nombre de funcionaris i un alt nivell de competències de gestió assolides, era una de lesinstitucions més importants de l´Estat. Marc Gil analitza, amb totdetall, el procés de depuració que va afectar el consistori barceloníentre els anys 1939 i 1940 quan 7.100 treballadors públics van serexpedientats i es van presentar càrrecs contra prop de 2.500. I tambédescriu les estratègies de la corporació municipal per garantir elfuncionament dels seus serveis enmig d´un procés de tal magnitud. Ladepuració, conclou l´autor, va ser una operació massiva i exhaustiva,minuciosament dissenyada per detectar i eliminar la més mínimaesquerda en el monòlit del ´Nuevo Estado´.
