Els protagonistes de Balla, esperança, balla podrien serrepresentatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per unscamins molt més dificultosos que els de la majoria dels mortals.
Vides com la de la Gemma, que va néixer afectada de Trisomia X, o lade la Nanci, que, després d'anar de família en família d'acollida,s'acaba trobant sola i al carrer fins que algú l'ajuda, o la deljardiner enamorat dels cims i dels estels, que no pot deixar lamedicació si no es vol perdre i que està decidit a estudiar perarribar a ser un professional qualificat, o la del Narcís, que no voldeixar ni la feina que se li ha proporcionat ni la teràpia de grup, ola de la dolça Lluïsa, que finalment, gràcies a la pr.pia voluntat ials suports que ha rebut, s'ha alliberat del mal viure a quèl'obligava un proxeneta sense escrúpols...Les vides reals en què s'inspiren aquests relats han estat dures, avoltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades.Novel·lar-les i compartir-les ens permet imaginar una societat mésacollidora, més justa i més inclusiva.Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, unsentiment, un estat de l'anima. És, en definitiva, la voluntat d'unfutur millor.
Els protagonistes de Balla, esperança, balla podrien serrepresentatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per unscamins molt més dificultosos que els de la majoria dels mortals.
Vides com la de la Gemma, que va néixer afectada de Trisomia X, o lade la Nanci, que, després d'anar de família en família d'acollida,s'acaba trobant sola i al carrer fins que algú l'ajuda, o la deljardiner enamorat dels cims i dels estels, que no pot deixar lamedicació si no es vol perdre i que està decidit a estudiar perarribar a ser un professional qualificat, o la del Narcís, que no voldeixar ni la feina que se li ha proporcionat ni la teràpia de grup, ola de la dolça Lluïsa, que finalment, gràcies a la pr.pia voluntat ials suports que ha rebut, s'ha alliberat del mal viure a quèl'obligava un proxeneta sense escrúpols...Les vides reals en què s'inspiren aquests relats han estat dures, avoltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades.Novel·lar-les i compartir-les ens permet imaginar una societat mésacollidora, més justa i més inclusiva.Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, unsentiment, un estat de l'anima. És, en definitiva, la voluntat d'unfutur millor.
