El poeta i narrador barceloní Albert Tugues reprèn, tres anys desprésde la Balada de l'aprenent de joieria que tenia la mare puta, elpersonatge d'un quartet de Balades, la segona de les quals és la queavui es publica, Balada de l'oficinista, el cantant i la meuca encap.
Tugues dissol el realisme més descarnat en un onirismefantasiós de tons estridents, a voltes extrems, que semblariaperseguir l'evasió com única escapatòria possible de l'absurd móncircumdant. El poeta no inventa, ans retrata com ho faria un autorcostumista barceloní cent anys enrere. Això sí, n'actualitza lesformes, curulles de tot el que ha enriquit des d'aleshores la tradició literària.
El llibre es presenta amb unes il·lustracions de RaúlYagüe realment escaients per tal com el dibuixant ha sabut posar unfons de detallada ironia als al·lucinats relats corals del poeta.
El poeta i narrador barceloní Albert Tugues reprèn, tres anys desprésde la Balada de l'aprenent de joieria que tenia la mare puta, elpersonatge d'un quartet de Balades, la segona de les quals és la queavui es publica, Balada de l'oficinista, el cantant i la meuca encap.
Tugues dissol el realisme més descarnat en un onirismefantasiós de tons estridents, a voltes extrems, que semblariaperseguir l'evasió com única escapatòria possible de l'absurd móncircumdant. El poeta no inventa, ans retrata com ho faria un autorcostumista barceloní cent anys enrere. Això sí, n'actualitza lesformes, curulles de tot el que ha enriquit des d'aleshores la tradició literària.
El llibre es presenta amb unes il·lustracions de RaúlYagüe realment escaients per tal com el dibuixant ha sabut posar unfons de detallada ironia als al·lucinats relats corals del poeta.
