<,P style=",MARGIN: 0cm 0cm 8pt", class=MsoNormal>,<,Istyle=",mso-bidi-font-style: normal",>,<,SPANstyle=",LINE-HEIGHT: 107%, FONT-FAMILY: ´CalibriLight´,sans-serif, FONT-SIZE: 12pt, mso-ascii-theme-font: major-latin, mso-hansi-theme-font: major-latin, mso-bidi-font-family:TrolaText-Light, mso-ansi-language: CA", lang=CA>,Avui he deixat la fàbrica <,/SPAN>,<,/i>,<,SPAN style=",LINE-HEIGHT:107%, FONT-FAMILY: ´Calibri Light´,sans-serif, FONT-SIZE: 12pt,mso-ascii-theme-font: major-latin, mso-hansi-theme-font: major-latin,mso-bidi-font-family: TrolaText-Light, mso-ansi-language: CA",lang=CA>,és la vida normal posada per escrit, trossos del que ésquotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix quepotser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. «Aquestaespècie de diari de companyies i soledats», segons cita el propiautor, és potser el seu text més personal fins al moment, un compendide microrrelats que funcionen com finestres a la seva psique, a lesseves pors, records, vivències, somnis i malsons. «<,Istyle=",mso-bidi-font-style: normal",>,Avui he deixat lafàbrica <,/i>,és el final d´un camí (...). Per a mi aquest és unllibre de maduresa, per a mi, que quan vaig començar a escriure, ambquaranta anys, era un nen literari, que explicava massa coses, moltesmés de les que eren necessàries.»<,/SPAN>, <,br>,<,br>,
