Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l autoretrat d un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots vaconéixer Jordi Garcés perqué el seu estudi d arquitectura estavasituat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la formad unes rápides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tráfec del dia a dia. Peró eren tan riques i suggeridores, tan prometedores, que, a fi nals de 2015, Cots va proposar a Garcés d allargar-les perextreure n tot el suc i fi xarles en un llibre. Sense voler ho dentrada, es va anar formant un auténtic autoretrat, un poliedre ambtotes les cares i la complexitat que engloba aquesta paraula. Es untestimoni ple de records familiars i professionals, viscuts perGarcés, molt bon coneixedor dels entrellats del món culturalbarceloní, o que li han explicat testimonis directes, barrejats ambreflexions sobre l actualitat i, naturalment, sobre arquitectura iestética. Peró és molt més que tot aixó: és un llibre de vida, en elqual, tot conversant, Garcés desgrana comentaris sobre temes moltdiversos i els exposa amb una subjectivitat radical que els enriqueixi els humanitza. Cal destacar, tanmateix, que és un autoretrat en unmoment donat, com si disparéssim una cámera, un flaix, i la fotografia és tan viva que, si la repetíssim d aquí a un temps, el que ensortiria segurament seria diferent.
