Un recull de textos autobiogràfics del poeta portuguès mésimportant del segle XX.
«Ara és necessari que diguiquina mena d?home sóc. El meu nom no importa, ni qualsevol altredetall sobre mi.»
Imprescindible Pessoa
«Viure no és necessari, el que és necessari és crear»,aquesta és una de les idees que es repeteix al llarg dels diferentstextos recollits en aquest volum i que ens mostra el Pessoa més íntima partir de fragments dels seus heter.nims, notes i documentspersonals, com ara la carta a Ofelia Queiroz. «L?home que mai no vaser, perquè va sacrificar la seva vida de carn i ossos en benefici dela seva obra literària», contínuament buscant una trascendència a totall. que feia, considerant la seva obra, obra vida o vida obra, sensepoder separar una cosa de l?altra, el llibre és un recull de textos de gran força alguns d?ells traduïts per primera vegada a la nostrallengua.
«Fent-se mereixedor del seu cognom, que en portuguèssignifica persona, Fernando Pessoa va fer de si mateix unsímbol i una suma de totes les persones, en un continu multiplicar-seque era essencialment una il·lustració, una mostra prodigiosa, unconjunt d?autobiografies que només col·lectivament podrienrepresentar, o suggerir, què és un ésser humà --per exemple jo, ovostè.» [Del pr.leg de Richard Zenith.]
«No sé qui sóc, quinaànima tinc. Quan parlo amb sinceritat no sé amb quina sinceritatparlo. Sóc de manera diversa un altre d?un jo que no sé si existeix.Sento creences que no tinc. M?exalten ànsies que repudio. La mevaperpètua atenció sobre mi perpètuament m?indica traïcions de l?ànima a un caràcter que potser no tinc, i que ni ella no creu que tingui. Emsento múltiple. Sóc com una habitació amb innombrables miralls quedesvien cap a reflexions falses una única, central realitat que no ésen ningú i és en tothom.» [Fragment d?Autobiografia enplural]
Introducció de Richard Zenith, màximespecialista mundial en Fernando Pessoa, i traducció de VíctorMartínez Gil.
Fernando Pessoa
(Lisboa,1888-1935)
Va passar la seva infantesa a Durban (Sud-àfrica),on el seu pare era c.nsol, i va estudiar a la Universitat de Ciutatdel Cap, fet que li va permetre dominar tant l?anglès com elportuguès. Va tornar a Lisboa el 1905, any en què va començar a llegir Nietzsche i Schopenhauer i va començar a treballar com a traductor de textos comercials anglesos. De 1908 daten els seus primers assaigs de crítica literària a la revista A Aguila. El 1914 va entrar encontacte amb els avantguardistes portuguesos i van sorgir els seusprimers heter.nims, que no són pseud.nims sinó personatges realsdiferents d?ell. Les seves obres completes, d?entre les quals destacael recull de fragments en prosa Llibre del dessassossec, van anarapareixent a partir de 1941, tot i que una gran part de la sevaproducció continua inèdita.
