El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparéixer davant la Inquisicióacusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, queassenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós,posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenesbíbliques. Obligat per les circumstáncies, peró empés per l'astúcia,Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'época:titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatgemenor de l'Evangeli, de manera que la blasfémia es diluïa. Així, perla mágia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava.En el segle XIX, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició vaesdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el podereclesiástic, fet que permetia abordar el diáleg entre el sagrat i elprofá. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisferels inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre elsconflictes dogmátics amb l'Església, a més d'un canvi substancial enl'ámbit de la interpretació artística.
