«I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentária la vam anomenar LaMansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ensqueda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot vapassar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ensvigilaven en déiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem juntsexplica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Unamirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiatsd'Argelers. Ara que estem junts és també una história d'amor.
