Una reflexió inspiradora sobre com viure. Sobre com mirar la mort decara. I sobre com trobar sentit a tot plegat. El Xavi es mira tant lavida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa quevagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadirade rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot.Fins i tot per beure aigua. Sap que la seva malaltia és progressiva.Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I hoexplica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I ambsentit de l'humor. En aquest llibre, comparteix com ha après a viureamb la mort a la vista. O el que és el mateix: com ha anat aprenent amorir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent-en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d'aigua,seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visitad'una persona que fa temps que no veus, la presència silenciosa degent que t'estimes... La hist.ria del Xavi i les seves reflexions sónuna inspiració. Una lliçó de vida.
