Una aporia és un carreró sense sortida. Una dificultat lògica de laqual no ens en podem sortir. Davant l´aporia només podem fer duescoses: donar-li l´esquena i tornar enrere o enfrontar-nos-hi idescobrir què hi amaga. I aquí ve la gràcia: una aporia ens fa pensar. Quan reflexionem i ens fem preguntes apareix l´interrogant, el perquè, i tot s´atura. Ens atrevim a qu?estionar la realitat, i d´aquíneix aquest llibre i el que pretén: fer trontollar alguna de lescerteses de la nostra vida. Aquestes preguntes no són transcendents,potser ni tan sols importants (per què ens tatuem, per què ens agraden els dolents de la pel·lícula, per què mirem de seure sols a l´autobús o per què creiem que hem de buscar la felicitat), però són l´excusaperfecta per pensar, establir un diàleg amb nosaltres mateixos o ambels altres i conèixer els plantejaments d´autors de totes les èpoquesque ja s´havien trobat amb una aporia abans que nosaltres.
