AA.VV
Una antologia de poesia com a «lectura prescriptiva» no despertal?entusiasme espontani. I no només pel fet de ser «prescriptiva» sinó, més aviat, perquè es tracta, precisament, de «poesia». No calescarrassar-se a dissimular que la poesia és un gènere literari que ha perdut el favor del públic. De l?adult i del jove. Aquest és unfenomen relativament recent. Algun estudiant deu haver tocatúltimament un llibre de poesia, potser fins i tot l?ha fullejat, peròsi, a més, l?ha llegit i s?hi ha divertit, caldria que es publiquéscom a notícia més que remarcable. La poesia és un gènere literari perredescobrir. Però per fer-ho cal conèixer com funciona, quin és elmecanisme de creació del sentit en un poema, perquè llegir un poemasegons les convencions d?un altre gènere (la narració, la carta ol?autobiografia) el converteix en un text confús i incomprensible.Aquesta antologia permet passejar-se per vuit segles de poesiacatalana i entrar en contacte amb trenta-cinc autors i estilsdiferents. Per molt poques expectatives que tingui el lector, caladvertir que la poesia, quan es coneix, es gaudeix, i és taninteressant i divertida que pot crear addicció. Que consti.
