La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que méstard o més prompte hem de passar per aquest trànsit, i hem de morirsense poder fer res. La societat contemporània viu immersa en unacultura que tendeix a amagar la realitat de la mort, rellevada a unsimple fet biol.gic. Tanmateix, abans que aquests canvis socials estandarditzaren el ritual de la mort, els valencians tenienels seus particulars ritus funeraris, bona part dels quals tenien unfort component femení, que anava des de l'atenció als moribunds,l'amortallament i la vetla, fins a l'organització i pràctica del dol.En molts pobles eren també les mateixes comares qui també amortallaven els cossos. Les dones ajudaven a nàixer, i també acompanyaven en lamort. Pel que fa al títol, Animetes santes, fa referència a un costum moltpopular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes enrecord dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven lesfotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l'animetaera considerada com una mena de «lar» protector de la família i peraix. li encenien una espelma, encara que no fora Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren lesànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.
