Elisabeth G. Iborra (Saragossa, 1977). Amb només vint-i-tres anys esva llicenciar en Periodisme per la UPV, a Bilbao, on va treballar aRadio Euskadi i a la secció de política d’ El Mundo del País Basc.Després d’instal·lar-se a Barcelona, va col·laborar amb el diariMetro, amb reportatges i columnes socials, alhora que treballava en el tancament d’El Mundo de Catalunya. Des del 2000, com a freelance, haescrit articles sobre tots els àmbits temàtics per a Metro, l’agènciaEFE, El Heraldo de Aragón, la revista Calle 20 i sobretot per al Grupo Zeta, tant a El Periódico de Cataluña com al Dominical, com a lesrevistes Man, CNR, Primera Líneai Woman. Aquest és el seu tercerllibre publicat, el primer és l’assaig La generación del imposible. De porqué entablar y mantener relaciones resulta hoy tan complicado(Espejo de Tinta, 2006) i el segon Cada día sale el sol (Styria,2007).Aquest llibre és la demostració que les llegendes urbanes, eninfermeria, fan curt respecte a la realitat. L’imaginari col·lectiu no és capaç d’arribar a l’extrem de les anècdotes que les infermeresd’aquest país viuen diàriament en els centres sanitaris als quals elsmalalts i els seus familiars semblen anar en un estat d’agitació idesorientació que els porta a protagonitzar hist.ries certamentsurrealistes. La capacitat de sorpresa d’aquests professionals ésimmensa, l’ésser humà no deixarà mai d’esbalair-los. La mateixaimpressió tindrà el lector: quan cregui que all. és el més increïbleque ha llegit mai, de seguida toparà amb un succés encara méshilarant, graciós, curiós, escatol.gic, bèstia, al·lucinant, inaudit,impensable... Si creu que no pot ser que a ningú li caiguin quatremetres de budells a terra, encara quedarà més sorprès en llegir laquantitat d’objectes rars que la gent s’introdueix per les seves parts més íntimes. Hist.ries inversemblants, per. confirmades per desenesd’infermeres de diverses comunitats que no s’han conegut mai entreelles.
