El barri, el Xino, sota la pluja, es transforma en un merderimpressionant. Si ja és difícil caminar-hi amb bon temps -amb elscarrers plens de tronxos de cols, tomàquets i merdes de tota mena-,quan cau una bona pluja, el més segur és que et fotràs una relliscadanomés de sortir de casa...I aquell dia de finals de març de 1943, la pluja no era gaire forta,per. ja durava tot el matí i la gent començava a posar-se nerviosa. Asobre, de tant en tant, feia una ratxa de vent molt fort i elsparaigües s &apos, obrien com capolls...La senyora Merxe va travessar el carrer Nou corrent, amb perill defotre &apos, s la gran morrada, fins a arribar al portal de laComissaria... A la porta va informar el número que feia guàrdia quevolia parlar amb el comissari Merlo, per denunciar la desaparició d&apos, una persona. -La meva filla... Fa dos dies que no va a casa...Segur que li ha passat alguna cosa. No ho ha fet mai, aix., la mevaLola.Així comença la primera de les hist.ries ( ", Amb X de Xino ", , ", El cas Macari ", i ", L &apos, assassinat d &apos,un rodamón ", ) que ha escrit en Sebastià Sorribas i que enstransporten a la Barcelona de postguerra, quan el barri Xino, d &apos, ambients tèrbols, amb morts violents i fets dramàtics, era lloc detrobada de passions extremes, d &apos, amistats i d &apos,enfrontaments, d &apos, inspectors de policia que empaitavenmalfactors de tota mena. Al barri Xino, per., hi vivia també genttreballadora que en aquells temps tan durs feia el que podia per posar un plat a taula.
