La misèria terrenal, la soledat, la joventut, la bellesa,la naturalesa o la mort: com en un joc de l’oca inevitable, l’autorjuga a aquesta Cançó de la terra sabent que no li serà permès de fertrampes al solitari. Li-Tai-Po i Mahler juguen amb ell: i tots tres,amb la serenor lúcida i ingràvidaque correspon, s’aguanten els pantalons amb un cordillde cànem.
