Saquejat i abandonat el 1835, el monestir de Poblet recuperà la vidamonàstica el 1940 amb l'arribada, sota els auspicis del franquisme, de quatre cistercencs italians. Pocs mesos després s'hi afegia laprimera vocació catalana en més d'un segle, el sacerdot espluguíBernat Morgades i Òdena que, durant la dècada següent, esdevingué elpuntal de la represa tant espiritual com material del cenobipobletà.El 1950, per., un cúmul de raons eclesiàstiques i ideol.giques queaquest llibre analitza amb detall comportaren la desgràcia del pareMorgades, que fou foragitat de Poblet, desterrat a França i condemnata un exili difícil de comprendre que esdevindria una cruel cadenaperpètua. El cas Morgades il·lumina des d'un angle fins ara desconegut les relacions entre Església i dictadura, entre catolicisme icatalanisme, des de la Guerra Civil fins als primers anys 1960.
