AMB DÉU O SENSE

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia per laUniversitat de Barcelona (1992) i en teologia per la Facultat deTeologia de Catalunya (1997). Actualment és membre col·laborador del’Institut Borja de Bioètica, professor titular de Filosofia de laUniversitat Ramon Llull, i director de la Càtedra Ethos d’ÈticaAplicada a la Universitat Ramon Llull. Entre els diversos premis queha obtingut al llarg de la seva traject.ria destaquen el Premi JoanMaragall (1992), el Premi d’Assaig Serra i Moret sobre Civisme (2001)i el Premi Josep Vallverdú d’Assaig (2002). Es autor d’un gran nombred’assaigs de temàtiques diverses, especialment en els àmbits de lafilosofia, l’ètica, la pedagogia i la religió. President del Consellassessor per a la diversitat religiosa de la Generalitat de Catalunya. Forma part del consell assessor de la col·lecció Assaig de FragmentaEditorial.Vicenç villatoro (Terrassa, 1957) és escriptor i periodista,llicenciat en ciències de la informació. Va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004) i directorgeneral de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya(1997-2000). Actualment és director de l’Institut Ramon Llull. Hapublicat poesia, narrativa, memorialística i assaig polític. Hacol·laborat com a articulista en diversos mitjans (Avui, El Periódico, El País i El Temps, entre altres) i ha estat professor de gèneresd’opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.«Jo emconsidero un agn.stic amic de les reli-gions, admirador de lesreligions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic, un cristià que cerca, que tracta d’entendre millor all. en què creu», diuFrancesc Torralba.Al llarg de quaranta cartes ùvint per corresponsalù, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déucreat o Déu creador, el sagrat i el profà, l’esfera religiosa il’esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, labellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions,l’existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat decelebrar i l’espiritualitat sense fe.Es un diàleg d’idees, per. també d’experiències viscudes durant el mig any de redacció, entre l’inici de l’estiueig i les celebracionsfamiliars de Nadal. Les cartes creuades entre Torralba i Villatoroconfronten no tan sols un creient i un no creient, sinó també unfil.sof i un escriptor, un te.leg i un periodista. I tots dosconverteixen sovint l’epistolari ùel «gènere de l’ànima»ù en undietari: en l’exposició oberta i desacomplexada dels viaranysùinteriors i exteriorsù de la pròpia vida.