Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, d´hip.critaacceptació de les convencions socials. Una època en què, malgrat tot,es podia gaudir d´una vida fàcil, regalada, si s´escollien bé lesamistats... i els amors. Amami, Alfredo, amami ens remet, .bviament, a La Dame aux Camélias, de Dumas, i a La Traviata, de Verdi. Leshist.ries d´amor són universals, eternes. Poden passar a París, podenpassar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. L´Amor(en majúscula, si us plau) no sap d´èpoques, ni de condicions socialsni d´orientacions sexuals. L´Amor és cec i, sovint, ens fa ensopegar i prendre mal. Aix. és el que els passa als amants de l´obra, Edgar, un pintor d´èxit, mantingut d´un acabalat home de negocis, i Jacob, unjove que tot just comença a descobrir el món. Quan es té tot encontra, es pot lluitar o rendir-se. Per amor, es pot renunciar al´amor?, es pregunten els protagonistes. Que cadascú trobi en simateix la resposta mentre escolta... ´Amami, Alfredo, amami quanto iot´amo. Addio!´
