Diumenges a la tarda a l'agost, en què l'ebrietat de sentir la ciutat per a tu tot sol queda reemplaçada pel vertigen de tenir la ciutatper a tu tot sol. [...] Diumenges d'hivern en una estació de metro deBrooklyn, on un home negre i alt com un jugador de bàsquet de sobte es va començar a clavar cops de cap contra una columna de ferro fins aobrir-se el cap mentre udolava Odio els diumenges, Déu, com odio elsdiumenges", mentre la gent des de l'andana del davant li cridava "Sí,germà, i qui no els odia?".I, tanmateix, fins i tot la tristesa deldiumenge a la tarda té coses bones. Sé que hi ha parelles que s'hanconegut compartint aquesta por a la tarda del diumenge. Conec gent que comença una novel·la sempre en diumenge. [...] També hi ha personesque diuen que no senten res especial aquella tarda, que afirmen que el que a ells els deprimeix de deb. és el dimecres a la tarda o eldijous al matí. Per. és ben sabut que hi ha gent que faria qualsevolcosa per ser diferent dels altres, fins al punt de fingir una alegriaque no senten un diumenge a la tarda.""Algú hauria de prohibir elsdiumenges a la tarda" és una selecció feta per l'autora dels articlespublicats a la secció Mi hermosa lavandería del suplement dominicald'El Periódico a finals de 2010 i principis de 2011. El resultat és un collage que descobreix la peculiar personalitat de Coixet a través de temes que l'apassionen -cinema, llibres, fotografia, culturajaponesa-, per. on també aprofita per comentar l'actualitattelevisiva, social i quotidiana, a més d'anècdotes que observa alllarg dels seus viatges arreu del món.Un recull polivalent amb la mirada peculiar i fresca de la directoracatalana."Diumenges a la tarda a l'agost, en què l'ebrietat de sentir la ciutat per a tu tot sol queda reemplaçada pel vertigen de tenir la ciutatper a tu tot sol. [...] Diumenges d'hivern en una estació de metro deBrooklyn, on un home negre i alt com un jugador de bàsquet de sobte es va començar a clavar cops de cap contra una columna de ferro fins aobrir-se el cap mentre udolava "Odio els diumenges, Déu, com odio elsdiumenges", mentre la gent des de l'andana del davant li cridava "Sí,germà, i qui no els odia?".I, tanmateix, fins i tot la tristesa deldiumenge a la tarda té coses bones. Sé que hi ha parelles que s'hanconegut compartint aquesta por a la tarda del diumenge. Conec gent que comença una novel·la sempre en diumenge. [...] També hi ha personesque diuen que no senten res especial aquella tarda, que afirmen que el que a ells els deprimeix de deb. és el dimecres a la tarda o eldijous al matí. Per. és ben sabut que hi ha gent que faria qualsevolcosa per ser diferent dels altres, fins al punt de fingir una alegriaque no senten un diumenge a la tarda.""Algú hauria de prohibir elsdiumenges a la tarda" és una selecció feta per l'autora dels articlespublicats a la secció Mi hermosa lavandería del suplement dominicald'El Periódico a finals de 2010 i principis de 2011. El resultat és un collage que descobreix la peculiar personalitat de Coixet a través de temes que l'apassionen -cinema, llibres, fotografia, culturajaponesa-, per. on també aprofita per comentar l'actualitattelevisiva, social i quotidiana, a més d'anècdotes que observa alllarg dels seus viatges arreu del món.
