FORNS, ALBERT / FORNS CANAL, ALBERT
Era dimecres quan vaig decidir convertir-me en l'Albert Serra. Erem ala platja, envoltats d'avis anglesos en pilotes, i enmig d'aquell marde carn flàccida vaig decidir que sí, que per què no, que emconvertiria en l'Albert Serra. En aquell moment no vaig saberresseguir quin pensament concret m'havia dut al cineasta, estant comestava envoltat d'ànimes que vivien de propines, octogenaris que escobraven les hores extres davant l'aigua amansida. Res d'aquellpanorama podia fer-me pensar directament en ell o en el seu cinema, oalmenys res de manera immediata. Mirant tots aquells vells pensava enRubens i en tants anys amb l'obesitat com a paradigma de salut,pensava en la mort i en la naturalitat amb què tota aquella jovenallaen fugia, esforçant-se a semblar vius, fins i tot joves i lleugers,podia pensar en tot aix., en el demà o en el després, per. no enl'Albert Serra. Per quins set sous hauria de pensar en l'Albert Serra, al mig de la platja menorquina?
