I tanmateix, he deixat de pensar-te només arribar. Ser lluny també és ser lluny de tu. He abocat el contingut de la bossa sobre el mataláscom, en un gibrell, ho hauria fet amb la sang i els budells d'un porcde matanÇa. Bastament i sense por, perqué els inicis no tenen mésimportáncia que la de precedir un final. No és un mal lloc. La cambraque he llogat dóna als estenedors, hi ha roba que s'hi eixuga. El meutemps és com el moure's d'aquests draps de cuina: lent. Cap cosa es fa estranya. La distáncia, ja ho veus, no és res greu, és tan solsincómoda com un llarg viatge en autobús.
