Ál Cel, llibre pòstum publicat un any després de la mort de JacintVerdaguer, conté alguns dels poemes més celebrats del poeta nacionalde Catalunya: « Caminant»,«Non plus ultra»,«Pols» o«Anem ». Verdaguerel va concebre com una segona part de Flors del Calvari, però es vaacabar publicant de manera independent, encara que escrit amb elmateix desig: arribar al cel per aconseguir la contemplació de Déu iatènyer el llenguatge sagrat. Potser Verdaguer no pogué obtenir allòque buscava, però en la seva cerca ens va deixar alguns versosimmortals plens de descripcions extaordinàries d´una geografia delfirmament i dels cossos celestes que demostrà conèixer en profunditat. Pere Tió ens acosta aquests versos amb la solvència de qui fa anysque llegeix Verdaguer i ho fa a través d´un estudi i anàlisiaclaridors, a la vegada que ens fa arribar alguns poemes fins arainèdits.
