Roser mai no s’havia imaginat com devia ser viure en aquell poble demuntanya. Hauria de conviure amb un fantasma anomenat Marià, amb lesveïnes molestes que s’hi presentaven sense avisar, amb el pirataTorscremat... I per acabar-ho d’adobar, un llamp va caure damunt deson pare i el convertí en el millor jugador d’escacs del món. Perdescomptat, «això no pot continuar així».
