AIGUA BRUTA

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista,un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua brutares és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret:actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la sevavocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científicdesaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritmed'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen ?el cicle del'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers,fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d'aigua, amb la intenció poc secreta dedenunciar l'últim crit en matèria de contaminació ambiental: elsresidus medicinals.