FABREGA, JOSEP / FABREGA I SELVA, JOSEP
Què voleu que us digui?, que em dic Josep i vaig néixer a Súria?, quevaig treballar 40 anys volent ser mestre o que m´he retrobat en unajubilació esplèndidament creativa? Avui el País demana una altrarelació de pertinença.
Escric, escric en català, escric en el català que em van péixer elspares i la Vall, aquell català avui desnonat per mor de la comprensió, aquell català sacrificat al déu de la dialectalització més iniqua imesella i miserable del món. Escric perquè sóc viu i perquè reclamoque la meva pàtria sigui viva -perquè la Llengua és la Pàtria- i lavull reconèixer quan una veu qualsevol me la planta davant del nas.
He arribat a publicar fins a una dotzena i mitja de poemaris, taninútils com els altres 10, 20 o 50 que es publiquen cada any, i tanimprescindibles com tots ells. Tots els meus llibres parlen d´amor,d´amor, sobretot, a la Llengua i a la Pàtria i a la Natura, i no n´hiha cap de transcendent i no n´hi ha cap que sigui capaç de canviar elmón, ni tan sols de transformar-ne una petita part (els altres,tampoc).
No tinc cap intenció, per., de deixar d´escriure, segurament perquè no sé si sabria fer una altra cosa.
Busqueu-me, si us ve de gust, a la Xarxa: m´han dit que hi sóc.
Calders, hivern del 2015