A peu per Andalusia és el quinzè llibre de viatges de Josep M.Espinàs. La magnífica culminació d'una obra literària amb identitatpr.pia. Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla,Juan el Salmonete... En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén,Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus -les vides- d'unspersonatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Ir.nics,tendres, estremidors. En aquest llibre ressona un món que no és eldels t.pics andalusos, perquè la matèria de la narració és la miradade prop, la immersió oberta a tots els estímuls. Lluny del turisme idels prejudicis, Espinàs aconsegueix que una ignorada Andalusiaaparegui en aquestes pàgines amb el seu propi caràcter, tan diferentdel que es manifestava en el llibre del seu viatge per Galícia. Terrad'oliveres al peu de les esquerpes muntanyes, escenari dels llunyanscombats entre cristians i musulmans, i de les hist.ries dels «maquis»en la postguerra, el misteri de les famoses cares de Bélmez, que vanaparèixer fa trenta anys en una casa del poble i que Espinàs ha vist,els records de qui guanyava tres pessetes al mes en un cortijo il'aplom de qui va emigrar a Alemanya i ara triomfa a les tertúlies...
