Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ánima dequi llegeix les históries que Natália Cerezo recull en el seu primerllibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, ques'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds,que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut.Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida quetranscorre en un estiu calorós i plácid, la de l'entorn rural itranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure queno es coneixen peró es desitgen amb passió, la de la infantesainterrompuda per la pérdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesostranscorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes. A les ciutatsamagades conté quinze históries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'esséncia estroben.
