D'entrada, A l'enforcall enlluerna per la forma: conté, repartides entres parts, vint-i-set dècimesen decasíl·labs, amb un joc de rimes estricte i una textura fònicainsòlita, i es tanca, comsi res, amb una sextina. També es veu a primer cop d'ull que elspoemes fan explícita la sevavocació d'inserir-se en la tradició diguem-ne sàvia, amb ressonsexplícits de clàssics antics imoderns. Però la gràcia és anar descobrint com es trenen al cor decada poema la passió dela vida viscuda i la fe en els versos que l'embolcallen.
