Catalunya viu actualment el període més dinàmic, extraordinari,opulent i polèmic de la seva hist.ria teatral moderna. Barcelona és el centre d'operacions d'una enèrgica escena teatral que, en el decursde les dues darreres dècades, ha presenciat una sorprenent eclosió denous autors dramàtics, un crescendo constant en l'assistència alteatre i un increment continu de la presència de directors, dramaturgs i companyies catalans a nivell internacional. El camí al llarg delqual l'escena teatral catalana contemporània ha lluitat per recuperari reconstituir la legitimitat i visibilitat professionals que haviaperdut durant la dictadura ha estat un procés complex, no exempt desituacions tempestuoses. Per. un huracà sempre amaga en el seu centreuna zona de serenitat. En aquest cas es tracta d'un espai ple devitalitat, en què la banalitat, la despesa desmesurada o les solucions fàcils han estat substituïdes pel risc, l'experimentació, la recercai el compromís.El llibre, publicat l'any passat als Estats Units, examina el procésde ressorgiment del teatre català durant els últims trenta anys, ambuna atenció especial als grups Els Joglars i la Fura dels Baus i alsautors Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, CarlesBatlle i Josep Pere Peyró.
