Grimpar, a part de ser atractiu, té alguna cosa de màgic. És com unretorn als avantpassats més llunyans, als homínids que es movien ambles quatre extremitats. Quan grimpem per assolir un cim sembla quesiguem més a prop del cel. Només grimpant s'arriba a la majoria delscims del Pirineu central, inclosos els mítics tresmils. Al Pirineucatalà n'hi ha menys, i una bona part són assequibles a peu peritineraris normals, per. hi ha altres rutes que requereixen grimpadafins i tot en sectors que no són d'alta muntanya, com a l'Albera ol'Alta Garrotxa, a més de serres exteriors del Prepirineu. Dominant la grimpada fàcil, superant passos puntuals de segon i de tercer grau,acostumant-nos a trams aeris i perdent la por, ens mourem senseproblemes pels 50 itineraris que oferim del Pirineu català i la restade la serralada. "Editat amb el suport del Departament de Cultura dela Generalitat"
